25 de desembre de 2008

Apunts del Nadal berguedà

Nit de Nadal a Sant Julià de Cerdanyola. Foto: BNG

1. La vigília de Nadal coincideixo amb el senyor Roca, de ca la Parretxa, comprant el diari (Avui) a la llibreria del camí del Roser (Vilalta). S'ha fet una mica gran, però té la mateixa imatge que quan ens atenia darrere el taulell i seva mare era allà al costat... Li dic que una nevada seria bonica, ara per les festes. Em desmenteix amb tanta contundència que li he de donar la raó: "La neu per les festes, mata la gent i les bèsties; al gener, s'hi assenta com un cavaller; i al febrer, marxa com un gos llebrer". No és que recordi la dita, m'ha deixat un bolígraf i l'he anotat al marge de la primera pàgina del diari.

2. Al vespre, Fia-faia a Sant Julià de Cerdanyola. Hi hem arribat amb en Ramon Plana, fill de Can Blanc de Vilacireres, quan ja tothom havia marxat. A la plaça, sota el campanar, encara uns grossos tions escalfen la freda nit. Un senyor que passa ens explica que aquest any hi ha hagut molta gent, però ja són a casa. Que després hi haurà a la missa del gall i que el foc cremarà tota la nit.

3. Missa del Gall a Avià. Cants de la coral i un nombrós grup instrumental. En acabar, torronada a la rectoria.

4. Dia de Nadal. Missa pastorela a Sant Francesc. Unes quatre-centes persones; molta gent. És un acte interessant que incomprensiblement no surt a les agendes. Molts mitjans, aquests dies, parlen de la celebració del solstici d'hivern.
----
A la missa de 2/4 de 12 del matí del 25 de desembre, Nadal, a l’església del convent de Sant Francesc, l’Orfeó Berguedà, amb reforços de membres d’altres corals i l’acompanyament d’instruments de vent, sota la direcció de Narcís Mellado, ha interpretat la “Missa pastorela”, de Busca de Sagastizábal, en memòria del músic berguedà Ricard Cuadra.

Ricard Cuadra havia estudiat al seminari dels franciscans de Balaguer i d’aquella època recordava, fa uns anys, el cant de la “Missa pastorela”. El pare Jordi Grau li va proporcionar la partitura i ell va arranjar-la per a orquestra de corda. Aquesta missa ja s’havia cantat a l’església de Sant Francesc de Berga almenys des de fa una cinquantena d’anys, quan hi havia els estudiants dels cursos de filosofia del seminari franciscà, que hi van ser fins que, l’any 1965, es van traslladar a Barcelona.

El basc Ignacio Busca de Sagastizábal és autor, a més de la “Missa pastorela”, de l’Himne a la Verge de Covadonga, de cançons basques adaptades per a coral com “Bi eusko abesti” i del conegut Himne del XXIII Congrés Eucarístic Internacional (Madrid, 1911). Té un monument a la seva ciutat, Zumàrraga.

Ricard Cuadra va morir l’agost del 1997. Havia dut a terme una important tasca com a dinamitzador musical. A ell es deu la recuperació de les músiques antigues de la Patum.

La presència franciscana a Berga s’ha perllongat durant set segles i mig arribant fins als nostres dies; actualment hi ha tres frares. L’església, d’estil neogòtic, és de la segona meitat del segle passat. Destaca per la seva esveltesa i els vitralls amb motius franciscans i berguedans. El campanar és molt recent.

5. Visita a la pastisseria. M'agrada el cartell dels Pastorets d'aquest any. Dos pastors que baixen i el dimoni se'ls mira pensant-ne alguna. Baixen per les escales d'un carrer berguedà típic, amb les parets mostrant els efectes del temps i la descura dels homes. La Berga real que espera el miracle.

23 de desembre de 2008

Les drogues del Jordi Royo

Jordi Royo

Jaume Farguell presentarà aquest vespre (dos quarts de vuit), al Casal d'Europa del Berguedà, Els rebels del benestar, de Jordi Royo.

Jordi Royo és psicòleg clínic, reconegut autor d'estudis i treballs, sol o en col·laboració, sobre les drogodependències. Dijous passat (18.12.08) era l'entrevistat de 'La contra' de La Vanguardia, on donava uns consells plens de bon sentit sobre com s'han de tractar els adolescents. En el destacat de presentació en primera persona característic del format de 'La contra', Royo ens explicava que creu en el Déu de la Patum, que baixa a la plaça, i que encara creu en el programa social de les esquerres.

El Jordi Royo és el nen petit de la Fonda Catalunya, del carrer Major. Era l'establiment on, quan n'hi havia (més que ara), menjaven els capellans de la parròquia. Hi regnava l'ambient familiar, tirant casolà, que els pares del Jordi van saber-li donar. Aquell aire tan característic de les fondes de les ciutats mitjanes, mig pageses, mig de la primera revolució industrial.

Quan el Jordi era un adolescent com els que ara són objecte del seu llibre va pertànyer al grup del Pare Jordi, Jordi Grau, franciscà que fa més de trenta anys va revolucionar l'ambient juvenil berguedà amb la pràctica de psicofonies i ara lidera activitats grupals relacionades amb l'energia guaridora de l'univers.

Royo va anar a estudiar a Barcelona i és evident que ha triomfat en el seu àmbit. Treballa per l'administració pública, ha estat capaç de reeixir en l'empresa per ell creada. Sap parlar; és convincent. Una sobretaula al seu costat és un passar màgic, imperceptible, del temps: "Ja són les set?". Per Nadal es converteix en mestre garrofaire. Puja per la Patum, els envejosos diuen que per acompanyar alguna patum fent el ple. Cada any fa publicar a l'Avui una esquela amb frases de perenne recordança el dia de l'aniversari de la mort del seu pare. I allò del "programa social de l'esquerra"? Quan el vegi li pregunto i ja els ho explicaré. Que passin unes bones festes de Nadal.

20 de desembre de 2008

L'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga

En primer terme,
l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga

Llegeixo a l'últim exemplar del periòdic La Intersindical (estiu 2008), de la Confederació Sindical de Catalunya (CSC), les delclaracions de Carles Romero, auxiliar d'infermeria i delegat de l'esmentat sindicat a l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, a més de membre de l'Ateneu Llibertari del Berguedà i locutor de Ràdio Korneta.

Diu Romero: "És molt possible que degut al nou model territorial reflectit a l'estatut sobre les vegueries es vagin descentralitzant serveis cap a hospitals més grans [que el Sant Bernabé]. Aquest és el cas de la vila de Berga, on, en un futur pròxim, i degut al creixement i remodelació de l'Hospital General de Manresa i del de Puigcerdà, alguns serveis als quals fins ara tenia accés la ciutadania de la comarca hauran de desplaçar-se fora del seu lloc de referència. (...) per exemple, d'aquí [a]uns anys podria ser possible que l'Hospital de Berga estigués centrat en les urgències i les primeres cures i un volum important de la feina [que ara fa] seria assumit per l'hospital intercomarcal de referència".

3 de desembre de 2008

La restauració de Sant Llorenç prop-Bagà

L'arquitecte i crític taurí Antoni González farà el diumenge 14 de desembre la presentació del monogràfic de L'Erol dedicat al monestir de Sant Llorenç prop-Bagà.
González va fer crítica taurina en diversos mitjans, entre ells La Vanguardia i l'Avui. La seva actuació com a cap del servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va ser objecte d'algunes polèmiques, com la de la restauració de la Cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, d'Antoni Gaudí, que li va suposar la destitució del càrrec.

28 de novembre de 2008

L'Eloi vol uns pares

L'Eloi vol uns pares és el títol del conte editat per l'editorial Albí que es presentarà el dimecres 10 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Popular Ramon Vinyes i Cluet, de Berga.
Segons les autores, Charo Díez (text) i Susanna Campillo (il·lustracions), " Es tracta de l’explicació, de la forma més senzilla que hem pogut, del procés d’adopció nacional, força diferent i menys descrit que l’adopció internacional" .

Charo Díez, nascuda a Lleó, és de fa anys mestra de l'escola Sant Joan de Berga. També és pedagoga i actualment s'encarrega de la secció d'Ensenyament de CCOO al Bages i el Berguedà.

Susanna Campillo, regidora de Medi Ambient de l'ajuntament d'Avià, és il·lustradora de llibre infantil i juvenil. Ha treballat per les principals editorials: Cercle de Lectors, Edebé, Barcanova, Onda, Cruïlla... Entre els autors pels qui ha fet il·lustracions hi ha Miquel Desclot i Hermínia Mas, aquesta última de Casserres, autora, amb Josep-Francesc Delgado, d'Ulledevellut, narració situada als anys vint al Berguedà.

27 de novembre de 2008

Borredà: l'alcalde socialista convida a anar a missa

L'alcalde socialista de Borredà, Joan Roma, convida, a través del seu bloc, a assistir a la missa que se celebrarà diumenge a Sant Sadurní de Rotgers.
El senyor Roma és un socialista històric. Crec que últimament està una mica jubilat de la gran política i ara es dedica principalment al seu poble. A mi Borredà m'agrada. És dels nuclis més endreçats de la comarca.
Un apunt: El senyor Roma anava de número 62 a la llista del PSC-PSOE per la circumscripció de Barcelona a les eleccions del 1980 al Parlament. Una mica més endavant, al número 44, hi havia el senyor Josep Montilla Aguilera, actual molt honorable president de la Generalitat. Ho he escrit bé: Josep. Josep Montilla, que ara es torna a dir José.
-----------------------------------------------------------------------------
Annexos:
1. La nota de Joan Roma
2. Detall de la butlleta del PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1980
1---------------

AQUEST DIUMENGE –MISSA I ESMORZAR A ROTGERS.Un any més , Mn. Felip ha decidit celebrar la diada de Sant Sadurní, a l’església romànica de Rotgers, que com sabeu està dedicada a aquest sant.Per tant el diumenge a les 11 del matí hi haurà la missa dominical i a la sortida l’ajuntament oferirà un esmorzar de pa amb botifarra o cansalada. Una mica tal com es va fer l’any passat.Portarem unes quantes cadires per dintre l’església, pensant en la gent gran i pel poc espai que hi ha. I la resta de gent haurà d’estar a peu dret. A la sortida Mn. Felip vol beneir uns panets que farà fer pel Romaldo,i tot seguit donarem l’esmorzar.Per part de la Diputació de Barcelona, s’oferirà un servei de guia per les persones que vulguin saber la història de la església. Cal saber que tots els monuments restaurats per la Diputació disposen d’un guia per explicar la història del monument. Aquests guies depenen d’una empresa que es diu Dinamització del Patrimoni i s’encuida de tots aquesta monuments a l’hora de preparar les visites.De fet, a l’entrada del camí de Rotgers, venint de Borredà , hi ha un rètol on s’exposa el calendari de visites guiades que es poden fer al llarg de tot l’any.En fi, doncs, tothom qui vulgui anar a Rotgers aquest diumenge ja ho sap. Missa a les 11 del matí , benedicció dels panets, i esmorzar a continuació. Bona festa a tothom.Joan Roma, Alcalde


2------------------
De la web de la Generalitat
http://www.gencat.es:8000/oeleccions/owa/p14.consultar_candi_candi?v_tipus_eleccio=A&v_any_eleccio=1980&v_num_eleccio=1&v_codi_provincia=8&v_codi_partit=6

44 Josep Montilla Aguilera
45 Anna Comas Valls
46 Rosa M. Domenjó i Martí
47 Rafael Arroyo Rodríguez
48 Manuel Ramos Villalón
49 Jesús Esteban Pérez i Marín
50 Josep M. Yrurtia i López
51 Josep Cutillas i Tomás
52 Anastasio Sánchez Moya
53 Fca. África Dolores Lorente Castillo
54 Rafael Roig i Milà
55 Miquel Calle García
56 Josep Vicenç Vela Aznar
57 Francesc Soler i Vendrell
58 Salvador Coromina i Romagosa
59 Margarida Pidelaserra i Antolín
60 Francesc de Borja Aragay i Prades
61 M. Pilar Domínguez i Romanos
62 Joan Roma Cunill

22 de novembre de 2008

El Pedrafroca des de Gisclareny

La posta de sol d'aquest vespre des del cap de la Gargallosa. Foto: BNG


S'està construint un nou mirador del Pedraforca. És al cap de la Gargallosa, sobre el nucli del Roser, a Gisclareny. Ja hi ha fets trossos d'escala que pugen per la roca i el bastiment de la plataforma des de la que es veuran prodigioses vistes per totes bandes. Però des d'allà dalt els ulls se'n van cap al massís de doble enforcadura.
A sota, les teulades de Gisclareny que poc a poc tornen a cobrir els edificis que la diàspora de la segona meitat del segle passat havia convertit en parets inacabades de pedra. A sota, el campanar; al costat, la rectoria on s'havien hostatjat el poeta satíric fra Jordi de Pinell i el Cabrer.
La finestra per on se suposa que s'escapava el bandoler ara és una porta, on hi havia els matolls hi ha un balcó. Encara hi ha la teulada del forn des d'on amb una gambada s'enfilava a la finestra. Es fa fosc. El Pedraforca ja només és una silueta negra, al cel encara blau s'hi dibuixa en diagonal una gran pinzellada vermellosa. Tot és silenci. Fins que una remor inquietant s'acosta guanyant en intensitat. El pensament encara no ha tingut temps d'imaginar explicacions possibles que l'enigma s'ha desxifrat oto sol. No és el Cabrer i la seva partida. Són els cavalls del Pedrals -el batlle, Joan Tor- que s'han escapat del prat i trepitgen sorollosament el paviment enllosat de la plaça. Fa un aire fresquet.

16 de novembre de 2008

Un dinar a cal Nen




Darrere la barra de cal Nen, sota el Pedraforca blanc i negre del Deseures (exmaqui, fotògraf), d'esquerra a dreta i del darrera al davant: Xavier Barbé (periodista -Tele/eXprés. Avui, TV3), Ramon Felipó (advocat, bibliòfil, escriptor), Queralt Calderer (procuradora dels tribunals), Lurdes Sensada (ídem) i Magda Alsina (excorreponsal de premsa, excarnissera el carrer Major, sommeliere de la casa).

Sóc testimoni de la qualitat del dinar, de la bondat de l'ambient d'aquesta casa dedicada des del primer dia (1884) al negoci de l'hostaleria. Cal Nen és des de fa més de setanta-tres anys un feu de la família Alsina, un oasi de pau i tranquil·litat tan amagat vora de la riera Demetge que només un nas fi, una sensibilitat acurada, s'hi pot acostar.

El dinar del dissabte? S'hi van tocar temes humans i divins, política, economia, història (dels anys 60 - 70 del segle passat), societat, varietés, televisió... Se'n va parlar fins que el sol del canvi d'hora se'n va anar a fer nones avisant d'aquesta manera a la concurrència que era el moment d'aixecar-se o pensar en el sopar. Cosa impossible, aquesta darrera, tot just acabant d'assaborir tan delicades com escaients menges regades amb el vi da la casa i l'amabilitat del seu personal.


8 de novembre de 2008

En la mort de Jacques Gilard

Jacques Gilard, estudiós i divulgador de l'obra del berguedà Ramon Vinyes, va morir a Tolosa el dissabte 1 de novembre. En aquesta nota el diari colombià El Tiempo, que enganxo a continuació, diu que Gilard té una investigació inèdita sobre Vinyes. Esperem que la publiquin (a Colòmbia, naturalment).

----------------------------------------------------------------------------------------------
Murió Jacques Gilard,

el hombre que presentó en sociedad la literatura del Caribe Colombiano

Clic para ampliar


Jacques Gilard, critico literario fallecido el sábado a los 80 años.

Tenía 80 años. Falleció en la madrugada del sábado en Toulusse (Francia), víctima de un cáncer de garganta producto de su adicción al cigarrillo.

Jacques Gilard fue el crítico literario francés que dedicó buena parte de su carrera profesional a la investigación sobre de la obra de Gabriel García Márquez y el denominado Grupo Barranquilla.

Ex rector del Centro de Estudios Latinoamericanos de la Universidad de Toulouse y director de la revista Caravella, Gilard llegó a Barranquilla a comienzo de la década del 80.

Su permanencia en Colombia duró dos años, tiempo en el profundizó sobre el autor de Cien años de soledad y sus amigos de La Cueva, entre los que sobresalieron Álvaro Cepeda Samudio, Alfonso Fuenmayor, Ramón Vinyes y Germán Vargas.

El gran aporte de Gilald con relación a García Márquez consistió en haber recopilado la obra periodística que éste publicara en los diarios El Universal, El Heraldo y El Espectador, y que más tarde presentó, en formato de libro, en los volúmenes Textos costeños y Entre Cachacos. También sacó a la luz una recopilación de textos publicados originalmente por García Márquez en Venezuela y Europa.

Durante su estada en la capital del Atlántico, Gilard cosechó entrañables amigos como Teresa, mejor conocida como Tita Cepeda ¿esposa del inolvidable Álvaro Cepeda Samudio¿, y los intelectuales barranquilleros Ariel Castillo Mier y Álvaro Suescún Teledo. Este último resalta el gran impulso que Gilarad les dio a los escritores del Caribe colombiano en Europa:

"Gilard fue determinante para nuestros colegas compatriotas en el Viejo Continente. Por ejemplo, a Julio Olaciregui lo recomendó para que le publicaran por primera vez en Le Monde; Ramón Molinares Sarmiento y José Luis Garcés González son conocidos en Francia gracias a la crítica que Gilard hizo de sus obras".

Ariel Castillo, crítico de literatura, afirma que "Gilard mostró cómo Barranquilla ha sido un faro cultural en Colombia. En un país conservador como el nuestro, Barranquilla ha cumplido desde 1917, con la revista Voces un papel renovador en la literatura, el periodismo, las artes plásticas y la música. Eso nos lo reveló Gilard a través de sus investigaciones".

El escritor y cineasta Heriberto Fiorillo, recuperador de La Cueva, dice sobre Girald:

"Si un catalán, Ramón Vinyes, intuyó y estimuló la grandeza de García Márquez, otro catalán -Jacques Gilard- nos enseñó a desentrañarlo y valorarlo. Pionero entre los grandes analistas de Gabriel García Márquez, toda biografía de Gabo o todo estudio de su obra -y sobre la obra literaria del Grupo de Barranquilla- debe pasar por las revelaciones de Gilard. ¡Ah!, y darle el crédito. Celoso de sus descubrimientos hasta la exageración, llegó a polemizar con el mismo Nobel, con su hermano Eligio García y con Mario Vargas Llosa sobre la precisión de fechas, el origen de un cuento o la impresión de un libro. Enamorado de Macondo, pasó largas temporadas en Barranquilla, la ciudad que él aseguró en el mapa literario del mundo y que le inspiró escribir también sobre la obra periodística de Álvaro Cepeda Samudio, la literatura de Marvel Moreno y una investigación impublicada de Ramón Vinyes, su compatriota".

FAUSTO PEREZ VILLARREAL

Corresponsal de EL TIEMPO

BARRANQUILLA

7 de novembre de 2008

La nena del Ferran Coma




M'hi ha fet tornar a pensar aquest paràgraf d'un escrit de l'Andreu Barnils, que és llarg,`però el copio sencer:

"Als poetes, els passa com als músics del país: es troben en plena efervescència, vessen qualitat i es mantenen, en canvi, discrets, molt discrets, fent camí sense soroll. L'altra nit, per exemple, vam anar a l'Apolo a veure els músics U_ma en directe. Tot i que em resulten més plaents en estudi, vaig tornar a comprovar que la seva música és poesia. Érem quatre gats, és cert. Però, com la nit dels poetes a la Zona Franca, érem quatre gats feliços. The happy few, que deia aquell".

U_mä són el Pau Vallvé (veu, guitarra, bateria, acordió, melòdica, theremin, percussió, carilló i teclat) i la Maria Coma (veu, piano, carilló,teclat, melòdica, percussió itheremin). Em van dir que havien actuat a la Font del Balç aquest estiu; quan ho vaig saber ja havia fet tard. El 14 d'aquest mes actuen a Manresa (El Sielu; dos quarts de dotze de la nit). Massa tard per qui, a les portes de la senectut, s'ajoca a l'hora des gallines.

U_mä són els protagonistes d'un espot de 32 segons sobre el reciclatge patrocinat per la Generalitat de Catalunya que fa uns mesos va circular molt per la televisió. El pare de la Maria Coma, el Ferran, és del meu poble, Avià. Concretament del Molí de la Coromina, com encertadament ell mateix ens recorda en els escrits que publica a la revista local "Ressó de Ressò". El Ferran va tenir una activa vida política a l'època de la transició; d'això deu fer cap a uns trenta-cinc anys. Té un càrrec de certa importància a "la Caixa" i només el veiem per aquí dalt de tant en tant. El seu pare, el Lluïset del Molí de la Coromina, era d'una família que va venir del cantó de Montmajor. Pagès, músic i actor teatral aficionat, era un home molt religiós. Per tirar endavant una família nombrosa com la que va formar devia haver de fer mans i mànigues. La seva descendència ha donat gent dedicada a la indústria, a la medicina, a l'ensenyament, a la pagesia, a la construcció, al transport. L'estudi de la nissaga dels Coma d'Avià, tres generacions, posem per cas, crec que tindria el seu interès.


31 d’octubre de 2008

Escrits de guerra

Diu que un fill del Ramon Barnils va anar a Poblet per fer cessió de l'arxiu del pare al monestir i remenant va trobar un dietari de guerra que uns anònims escrivien per encàrrec de la Generalitat, amb anotacions del president Companys i de Tarradellas, un dietari misteriosament inèdit fins ara i que aquest fill del gran periodista és a punt de publicar en una petita (fins ara) editorial que regenta. Diu que són uns papers transcendentals per entendre la posició del govern durant el conflicte: l'obra cultural i educativa, la indústria bèl·lica, el salvament de persones, la confiscació de béns. Diu que Tarradellas se'l va endur a França, el seu pare el va salvar de la Gestapo i va tornar al país amb l'arxiu que porta el nom de l'expresident.

17 d’octubre de 2008

Un berguedà al Cor de Teatre

El berguedà Jordi Plans, mestre de professió, actualment destinat al Ceip (aviat Escola) Sant Joan de Berga, és un dels integrants del Cor de Teatre, on fa la veu de baix.

El Cor de Teatre, formació estable integrada per 20 cantants, es va crear l’any 1998 a Banyoles amb l’objectiu d’interpretar un repertori pertanyent a diverses èpoques i estils amb la particularitat d'incorporant-hi l’expressió teatral.

El Cor de Teatre ha actuat en nombroses sales del país i de França. Des de l'any 1998 té cura de la part musical d'Els Pastorets de Banyoles. Els dies 21 i 22 del passat mes de juny va actuar al festival Eclats de Voix (Auch /França), amb l'espectacle El concert i el concert coral a l'abadia de Flaran (Valence-Sur-Baïse / França).

30 de setembre de 2008

Representació del retaule de Serrateix

Mn Climent Forner al campanar de Serrateix
amb les muntanyes del Berguedà al fons
l'agost passat. Foto: BNG.

Monestir de Serrateix. Festes d'octubre, aquest any en el marc de l'Any Climent Forner Dissabte 4 d'octubre, a 2/4 de 10 del vespre Representació a l'interior del temple del 18è Retaule de Sant Maria i Sant Urbici, amb text de Mn Climent Forner, que escenifica els mil anys d'història del monestir. A la sortida, gran foguera a la plaça, amb torrades i vi bo per a tothom. Interessant efecte del foc nocturn en el marc d'aquest paratge. Diumenge 5 d'octubre, a 2/4 de 12 del matí missa presidida pel P. Bernabé Dalmau, benedictí de l'abadia de Montserrat, germà del polític igualadí socialista -darrerament més aviat escriptor- Antoni Dalmau, que fou president de la Diputació de Barcelona a l'època del president Tarradellas.

27 de setembre de 2008

Més sobre l'actuació de Toni Castells i la Beth a Vic

Un altre fragment del concert de Vic

Sobre l'actuació de Toni Castells i, entre altres, la Beth de Súria a Vic és interessant aquest bloc del pare del Toni
http://campusplegamans.blogspot.com/

Un nen de Puig-reig ingressa a l'escolania de Montserrat

L'abadia de Montserrat. Foto: BNG

El nen Ramon Vilardell i Bellés, de Puig-reig, de quart de primària, és un dels dotze nou escolans que aquest curs han ingressat a l'Escolania de Montserrat.

Les properes actuacions que
la prestigiosa formació musical farà fora del monestir són:

10 d'octubre. Monestir de Sant Miquel de Cuixà (Conflent) amb motiu de l'Any Oliba.
14 d'octubre. Catedral de Nôtre-Dame, de París.
16 d'octubre. Lodi (Milà, Itàlia).
16 de desembre. Actuació a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg responent a una invitació de la Unió Europea.

21 de setembre de 2008

El berguedà Toni Castells va actuar a Vic




Mercat de Música Viva de Vic 2008
Gravació -de mala qualitat- d'un fragment de l'actuació memorable d'ahir dissabte de Toni Castells (al piano) i, entre altres, la Beth, al Cinema Vigatà.


Toni Castells és el segon, a l'esquerra del lector, al costat de la Beth. Foto BNG.

15 de setembre de 2008

El Berguedà Toni Castells i la Beth de Súria actuaran dissabte al Mercat de Música Viva de Vic

El berguedà Toni Castells i la Beth de Súria. Foto: Xavier Vila

El berguedà Toni Castells presentarà l'òpera contemporània Momo Live Show al XX Mercat de Música Viva de Vic el proper dissabte 20 de setembre (9 del vespre, Cinema Vigatà). Entre altres, l'acompanyarà la Beth de Súria que, a més de cantar, recitarà una selecció de poemes de Miquel Martí i Pol.

En aquesta òpera, Toni Castells és acompanyat per la Beth de Súria, la irlandesa Roberta Hoet, la soprano neerlandesa Amalia Whiteman, el Tan String Quartet del Royal College of Músic de Londres
dirigit pel compositor alemany Moritz Schmittat i la fotògrafa islandesa Maria Kjartansdottir, responsable de la part visual de l'espectacle.

Entre cançó i cançó, la Beth de Súria llegirà una selecció de poemes de Miquel Martí i Pol. Aquesta no és la primera vegada que la Beth s'apropa al poeta de Roda de Ter, ja que havia participat a l''homenatge celebrat al teatre Nacional de Catalunya interpretant una versió de 'No demano gran cosa' composada per Albert Guinovart, que la va acompanyar al piano.

El Toni Castells va néixer el 1976 a l'Hospital Vell de Berga. El seu pare és tècnic agrícola i llavors treballava a Berga; en aquella època va publicar un interessant article sobre el mercat de Montmajor a L'Erol. El Toni va anar al col·legi de les Carmelites i havia portat la guita xica de la Patum infantil.
----------
Transcric una nota publicada a L'Erol l'any 2006, a la secció 'Dietari':





14 de setembre de 2008

El concert de Roger Mas a Solsona




Fragment dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre
en la versió de Roger Mas

Dissabte, 13 de setembre. Solsona.
Segon
concert de presentació de 'Mística domèstica' de Roger Mas.

Roger Mas és possiblement la millor veu masculina de l'actual panorama de la cançó. Potent, amb les vocals pures de la ciutat mitrada de la Catalunya Central. Conjunt instrumental liderat pel berguedà Xavier Guitó, responsable dels arranjaments. Resultat: concert memorable.

Peculiar versió dels Goigs a la Mare de Déu del Claustre,
actual, digna, emotiva i orientalitzada. Ball de l'Àliga de la Patum i Gegants de Solsona, l'esclat festiu del Corpus esdevingut plasmació musical d'un sentiment localista i universal a la vegada. Jacint Verdaguer, de mètrica exacta i paraula apassionada, llegit / musicat amb encert. Els músics són ombres sobre un fons vermell. Molt bé, Roger!

A fora,
fresca una mica tardoral. El Castellvell il·luminat i els carrers tranquils. La plaça de Sant Joan. Les acolorides teulades restaurades de la catedral. El portal. En aquesta nit serena, la lluna clara cau sobre els camps del Solsonès...

10 de setembre de 2008

11 de setembre


Fragment de Les barres de sang,
de Jacint Verdaguer
-cant X de la
Llegenda de Montserrat-
i versió històrica d'Els Segadors
-interpretada per Rafael Subirachs
a les 'Sis Hores de Cançó a Canet' (1975)-.


Carles mira ses ferides,
ses armes mira el Pelós,
tot mirant les seves armes
sospirava de tristor.
-No sospireu, lo bon comte,
mon metge arriba tantost.
-De les nafres no me’n sento,
sols me sento de l’honor,
puix en lo camp de batalla
per mon escut no hi ha flors.
-Si el teu escut n’està sense,
ton pit n’està vermellós.-
Posa els dits en la ferida,
los passa pê l’escut d’or.

Si el comte Jofre plorava,
encara plora més fort,
mes ses llàgrimes de pena
ja són llàgrimes de goig.
-Gran mercès, lo rei de França,
gran mercès, l’emperador.
Si no puc tornar a veure-us,
Catalunya i Aragó,
est testament vos envio
escrit amb sang de mon cor,
gravau-lo en totes mes torres,
brodau-lo en tots mons penons,
i portau les quatre barres
a les quatre parts del món.-

Oh soca de nostres comtes,
Déu no et vol arrencar, no;
de les barres catalanes
tu en seràs lo portador;
grans províncies les esperen
per gravar-les en son front,
los espanyols en ses armes,
los catalans en son cor.



8 de setembre de 2008

L'aplec de Gresolet



Final del cant dels Goigs de N. S. de Gresolet
i paraules de Mn. Ramon M. Anglerill

Aprofitant l'aplec de Gresolet han estat beneïdes dues imatges de la marededéu, una al cambril i l'altra en una cova propera al santuari. L'original és custodiada a l'església parroquial de Saldes i portada al seu lloc originari només el dia de la festa. Gresolet -l'edifici- està força malmès des de la guerra civil i necessita una restauració a fons, i l'electrificació.

Avui també baixen les vaques de Saldes que durant els mesos d'estiu han pasturat a les Costes i durant uns dies senyoregen els verds prats de la vall omplint l'aire de l'alegre dringar d'esquelles. Comento a un del país que em sembla veure-hi menys bestiar que altres anys i m'explica que han baixat prop de dos-cents caps, però una quantitat semblant s'ha quedat a les Costes: "El ... va a la seva".

Ni un bolet, malgrat el que deia algun diari. "Encara ha de ploure i falten uns quants dies". Un pagès vell recorda que per la guerra -ell tenia set anys- van obligar els homes de Saldes a cremar l'altar barroc de Gresolet. "Si no hi anaven, els mataven". També parla les processons que hi feien de Saldes, Gósol i Gisclareny. "Era un altre temps; totes anaven a parar a Gresolet". Una mica més enllà el tema és l'aigua de Gósol. "Allò que deia el diari de dissabte passat és somiar. Amb l'actual situació econòmica no hi ha cap empresa que estigui disposada a fer la planta embotelladora de Torrentsenta". Un escampall de taules parades i esporàdics focs fan pensar que tota questa gent aviat s'aplicarà a les particulars activitats gastronòmiques i les esquelles ompliran de música el silenci de la vall.




28 d’agost de 2008

Cinc anys sense el bisbe Deig


Enterrament del bisbe Deig a la catedral de Solsona

Aquest 12 d'agost va fer cinc anys que va morir el bisbe Deig. Qui se n'ha recordat? Davant de tant silenci, copiem del full Arxiprestat al dia. Pla d'Urgell, núm. 162, agost del 2008:
"(...) l'estil i l'obra del bisbe Antoni que va aportar il·lusió en la grisor del nostre viure eclesial i social, que va esdevenir mediàtic sense pretendre-ho i va ser una veu escoltada per molts, i que, malgrat incomodar a altres, no va defallir en les seves fidelitats. Que la llosa de silenci, tàcitament imposada, i el volgut afany d'esborrar i d'estrafer la seva memòria trobin en nosaltres el contrapunt necessari per vindicar l'home, el bisbe, el patriota".

26 d’agost de 2008

Els gegants de Saldes



Els gegants de Saldes aquest matí

Festa Major a Saldes en honor a Santa Severina que a la localitat es venera des de que, allà cap al 1700, un capellà de Bagà va lliurar-ne a la parròquia de Sant Martí unes relíquies. La imatge històrica va desaparèixer durant els desordres del 1936 - 39 i l'actual fou encarregada a Olot: porta corona, tot i no haver-hi constància que fos reina, i la palma del martiri.

Ha predicat mossèn Ramon M. Anglerill glossant la digna d'imitar senzillesa de la santa patrona que ni surt al calendari. En un moment donat ha fet una breu referència al passat agrícola i miner i als canvis urbanístics: "S'han fet moltes cases i el poble ha crescut, bé o malament" (la citació és de memòria). En sortir de missa, els gegants i els nans han ballat fins a la plaça sota el Pedraforca emboirat .

18 d’agost de 2008

Esportistes i guerrillers. A propòsit de Rafael Nadal


Foto: Esteban Cobo, EFE. (La Vanguardia 17.8.08)

Calaix de sastre motivat per la imatge que avui publiquen alguns diaris on el tennista manacorí Rafael Nadal somriu pletòric, embolcallat amb la bandera espanyola, després d'aconseguir la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín.

1. De 20 minutos (7.8.08):

Rafa Nadal se cabrea ante la pregunta en catalán de un periodista a Robredo

En apenas media hora, nos dio tiempo a hacer unas veinte preguntas, quince de las cuales fueron para el virtual número uno mundial, Rafa Nadal. Jugadoras como Nuria Llagostera o María José Sánchez no abrieron la boca, mientras otros como Nicolás Almagro y Vivi Ruano bromeaban intercambiándose los papelitos con sus nombres. David Ferrer estaba un poco más a su bola, mientras Robredo, otro que no paraba de bromear con Nadal y Almagro, sólo cambió el gesto cuando le quisieron preguntar en catalán y él se quedó en ascuas. Nadal zanjó el asunto: "Mejor en español". El de Manacor se pilló un cabreo importante por la cosa.

La rueda comenzó con un pequeño lío. Ante la invasión de periodistas, Nadal no supo ni cómo empezar: "¿Contesto en español o en inglés?", dijo entre risas.


2. De La Vanguardia (17.8.08):

El próximo número uno del mundo, que reconoció sentirse más deportista que tenista en los Juegos de Pekín, vivió unas sensaciones especiales en el podio, cuando sonó el himno español.

"No me había imaginado estar en el podio. Pero es especial. Cuando gané Roland Garros oí el himno español, y alguna otra vez. Pero nada como aquí. En los Juegos Olímpicos es especial", añadió Nadal.


3. De Josep Armengou: Nacionalisme català. Idees i pensaments. Sense peu d'impremta (1977?) i Edicions de l'Albí (2006):

L’estat franquista ha transformat l’esport en una droga per a anestesiar el poble. I Catalunya ha picat l’esquer. Com si totes les aspiracions nacionals de Catalunya es reduïssin a conquerir un títol ʺnacionalʺ espanyol. Hom té el pressentiment que cada vegada que el Barça ha guanyat un partit de Lliga espanyola, Catalunya ha perdut una batalla.

Sentimentalment, és clar, tots voldríem que el Barça fos campió cada any. I hem de reconèixer que a través dels colors d’un club també hem defensat el país, quan no hem pogut defensar‐lo d’altra manera. Però potser ens hi hem entossudit massa. Si pensàvem amb el cap potser començaríem a escatir la conveniència que tots els equips catalans se separessin de la Lliga espanyola. La independència esportiva també forma part de la independència nacional. Això, ara com ara, sona a utopia. De tota manera, ens convindria deixar de tenir el futbol com a primera vivència comunitària i començar a pensar en coses més importants.

Hem confiat la defensa de Catalunya a uns equips de futbolistes, la majoria dels quals ni catalans no són. A Catalunya, en lloc de pagar futbolistes, potser li hauria valgut més pagar guerrillers.

16 d’agost de 2008

La Festa Major de Gósol



Actuació de Les Violines


Cant dels Goigs a Santa Maria de Gósol


De festes majors n'hi ha moltes, però la de Gósol llueix amb llum pròpia. Sobre la d'aquest any, aquí van unes notes insignificants.

1. L'amenaça de pluja va motivar el canvi d'escenari i una mica d'endarreriment a l'hora de l'inci del concert de Les Violines. Molt públic i entusiasta. A destacar, les peces del Ferrer de Tuixent, a qui les noies consideren el seu mestre.

2. Sembla que entre els bars i fondes s'hi respira un cert ambient de crisi: no hi ha tanta gent com els anys anteriors. Queixes dels ramaders pels preu escanyat dels vedells. "Ara hi perdem; si no se soluciona, haurem de treure'ns les vaques".

3. Molta gent a la Missa Major. Pregàries a càrrec de mossèn Ballarín. I entre pregària i pregària, els comentaris. "La política separa, la festa Major uneix". "Preguem pel nostre rector: que Déu ens el conservi, però no ens l'augmenti". Al final, cant dels Goigs, amb lletra de Mn. Pere Ribot, música de Mn. Ballarà (i dibuixos del gravador Antoni Gelabert).

4. Passen de les sis de la tarda i diguem que la plaça està plena. Sona El gato montés. No és una plaça de toros, és la plaça de Gósol presidida per la font de la Dona dels plans de PIcasso. No surt cap brau sinó els dansaires del popular Ball de les coces. Després entren els nans, i els gegants que volten al so de l'Islas Canarias. Tinc entès que el pasdoble és una música d'origen castrense -marxa militar- també interpretada a les corridas i als balls populars. A l'època de la globalització jo proposo als gosolans que l'entrada dels dansaires es faci al ritme de galop -que és més airós que el pasdoble i d'origen hongarès, per tant, menys belicós- i que els gegants segueixin els compassos d'una banda de grallers -la gralla, nom d'origen occità, probablement és l'evolució de la xirimia curta, instrument documentat a Europa a partir del segle XIII-.

10 d’agost de 2008

Els estels del Vladimir de Semir a Sant Jaume de Frontanyà


V. de Semir a la biblioteca de Sant Jaume de Frontanyà. Foto: BNG

Vladimir de Semir va parlar ahir, i seguirà fent-ho avui al vespre, dels estels. La primera part, sobre l'interessant programa informàtic Stellarium, va ser a la biblioteca de Sant Jaume de Frontanyà. El curs va seguir -massa tard per als no residents- a les onze de la nit amb una observació des del turonet de darrere l'absis del monestir. Mirar el cel nocturn amb les llums del poble apagades devia fer el seu efecte.

1 d’agost de 2008

El Berguedà a l'Expo 2008 de Saragossa

El lema és "Agua y Desarrollo Sostenible". Hi fa molta calor. Per veure-ho tot s'hi deuen haver de passar uns quants dies. Els estands dels països i empreses de vegades són més aviat una excusa publicitària ("Malasia, paraíso de Asia") però també n'hi ha que expliquen bé la seva relació amb l'aigua (Països Baixos). Arquitectura contemporània i disseny. Una gran bandera espanyola. Exotisme (vestits, balls...) de països llunyans. Móns diferents: hi ha qui ofereix artesania africana i qui ensenya un (ecològic) cotxe elèctric.

El Berguedà és als "Pabellones Comunidades Autónomas. Empresas e Instituciones", així com sona, sense preposicions ni articles, tret de la e conjunció copulativa substituta de y per evitar el hiat davant Instituciones. Hi ha la conca del Llobregat, les fonts del Llobregat i el Bastareny (no seria la Dou del Bastareny?), el pantà de la Baells, etc... I als crèdits, els fotògrafs de cal Luigi de Berga.





20 de juliol de 2008

Torna l'aigua de Torrentsenta



L'aigua de Torrentsenta. Foto: BNG


Productes comercialitzats per l'empresa Cobega


Fa anys que es parla de la planta embotelladora de l'aigua de Torrentsenta, a Gósol. L'empresa que hi està interessada és Cobega, que aquí actuaria a través de la seva filial Roalba. El producte final es comercialitzaria amb el nom 'Aigua de Cadí'. Cobega, creada a principis de la dècada dels cinquanta del segle passat, i amb seu social a Barcelona, és la concessionària de la Coca-cola per a Catalunya, Andorra, Aragó, les Illes Balears i Canàries.

M'expliquen en una conversa a Gósol que el tema està com segueix: l'expedient encallat en algun despatx, interès per desencallar-lo i gestions recents davant la Generalitat. Qui ha fet les gestions? Em diuen que dos polítics importants, de llarga trajectòria municipal socialista...


He abandonat la conversa perquè havia d'omplir unes quantes garrafes a Torrentsenta i m'han vingut unes ganes imperioses de beure un glop d'aquella aigua tan fresca.

Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta de lluny es veu pintat per les coloraines de les tendes. De prop, la novetat és el formigueig de les colònies infantils, aquí un grupet, allà uns altres banyant-se, més avall de la carretera tres que pugen amb un pam de llengua. Aquests dies, el paisatge de Torrentsenta, tan immòbil durant tot l'any, s'ha despertat de la letargia.




13 de juliol de 2008

Segant el blat moll a Avià

A les 8 de matí han començat les Festes del Segar i el Batre amb la missa dels segadors oficiada per mossèn Ramon Viladés a l'església romànica de Santa Maria d'Avià. Després, a l'era, hi ha començat a haver moviment. Les parades s'anaven organitzant mentre els segadors feien el primer mos; entre ells, uns dels participants en el programa "La masia", de TV3. I com cada any, el Pep Graus ha encetat la locució, els cavalls iniciaven el moviment giratori sobre les garbes desfetes formant un cercle fins que, al cap de poc, els animals han deixat lloc als segadors per a la imatge de rigor -hi havia més fotògrafs que pagesos- sota l'organització del Graus: els homes (i alguna dona) de la càmera al cantó de Santa Maria i els homes del volant (i la regidora de cultura, M. de Agua Cortés) a l'altra banda.

Han anat arribant més gent. Mirant les parades hi havia l'enginyer agrícola Fèlix Pi, a qui es deu la primera idea i organització de la festa, ara ja fa vint anys. Sense que sortís el sol ni plogués, ha vingut el carro i jo me n'he anat a comprar el diari. A l'era de Santa Maria han quedat les puntaires, els de les parades, els segadors, els que batien a l'era amb els animals, els fotògrafs, els badocs i el Pep Graus interpretant cadascú la part pertinent del ritual que recupera, de forma festiva, una de les feines més característiques de quan la gent d'aquest país vivia de l'agricultura.

Avui que els dediquem la festa seria elegant pensar que encara en queden de pagesos. Gràcies a ells tenim els camps com un jardí, llaurats quan toca, verds a la primavera i rossos a l'estiu.



La sega


La batuda amb animals

12 de juliol de 2008

El Josep M. Berenguer ha tocat l'acordió a Cal Tahona de Maçaners aquesta plujosa tarda de juliol


Josep M. Berenguer (Charly), aquesta tarda, a cal Tahona de Maçaners. Foto: BNG

La pluja, aquesta tarda, ha fet desmuntar precipitadament les parades de la plaça de Maçaners (no "Massanés", com llegim en alguns papers impresos, sinó amb ce trencada i rs final, si us plau, com figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya). A Maçaners, doncs, el el xàfec ha fet desmuntar en un moment les parades de la mostra de productes artesans de la Trobada d'Acordionistes. Adéu exposicions de cistelles i acordions diatònics i violins; només han quedat en peu la dels formatges i la dels xurros.

Davant del diluvi, Cal Tahona ha estat el refugi escollit per la majoria. El bar, on poc abans m'havia estat possible de prendre un cafè tot llegint tranquil·lament La Vanguardia, s'ha anat omplint d'un brogit creixent fins que de cop s'ha sentit el so d'una harmònica, l'harmònica del Josep M. Berenguer, Charly, càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra les festes de la comarca, des de la Patum fins a l'aplec gairebé anònim, i passa desinteressadament el seu treball al Canal Taronja perquè tots en puguem gaudir. Després de l'harmònica, el Charly ha aparegut amb un acordió, de fet també podia haver sortit amb la trompeta o el violí que duia al cotxe, però no ho ha fet. En un no-res ja havia dos o tres acordions més a la sala, el bar de Cal Tahona, on s'apleguen boletaires matiners, cansats ciclistes i veïns del llogarret a fer-la petar. Però aquesta tarda els ritmes i les melodies han posat a l'ambient un aire despreocupat i festiu... malgrat la inclemència del temps de fora, amb els núvols fent com una cortina transitòria que cobria ara sí ara no la imatge del Pedraforca mentre les gotellades intermitents d'intensitat desigual regaven el paisatge.

...He arribat a casa just en el moment que per la televisió comarcal (CanalTaronja) passaven les notícies de la setmana. La primera que he vist ha estat l'ordenació de diaca del Raül Tollar, de Puig-reig, a la catedral de Solsona. L'enregistrament era del Charly, que demà, segurament, veuré captant imatges de les Festes del Segar i el Batre d'Avià a l'era de Santa Maria. Allò que deia "
càmera de TV3 que fora de servei i per iniciativa pròpia enregistra...". Gràcies, Charly!

Pluja a la plaça de Maçaners
amb el Pedraforca al fons


Josep M. Berenguer (Charly)
aquesta tarda a cal Tahona
amb altres acordionistes


Un virtuós del diatònic


Duo d'acordions

10 de juliol de 2008

Concert a Santa Maria d'Avià

Ha acabat fa poc l'actuació del grup Exaudi nos a l'església romànica de Santa Maria d'Avià dins del marc de les Trobadories de Guillem de Berguedà. III Trobada Internacional de Música Antiga.



24 de juny de 2008

La Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre


Van tenir l'amabilitat de convidar-m'hi. Són berguedans, amb casa llogada a Vallcebre de fa uns 15 anys. Per iniciativa dels fills, la nit de Sant Joan fan la Patum. Una Patum cada vegada més elaborada, amb música de cedé però fuets com Déu mana, acadèmics Gegants del Casserres de Solsona i Tabal amb pell com l'autèntic.


La casa de pagès té un planell al davant, balcó al primer pis i era envoltada d'una paret. És en aquesta era on actuen les comparses, tret de les guites, que volten per fora i pugen al balcó. A la barana del balcó hi penja un domàs vermell amb l'escut de la ciutat de Berga al centre, un escut de paper plastificat que a quatre passes un s'imagina brodat. A la cara nord de la casa hi ha el porxo, amb escales i un replanet al capdamunt: com si l'haguessin fet a mida per al Tabaler.


Eren les 10 de la nit, la nit de Sant Joan. Una nit com tantes, fresca i clara, en aquesta solitària casa de pagès de Vallcebre envoltada de boscos. Quatre estels treien el nas en la llunyania celestial. La festa començava. Una a una van sortir les comparses. Les Guites eren dutes per uns joves de Cou que en algun Tirabol van aconseguir una gracilitat inusitada. L'Àliga, una nena que aquest curs ha acabat cinquè de primària, té una cua de cartró com a únic distintiu. Però només sentir-se les primeres notes de la melodia es va produir un silenci que en aquella hora i aquell lloc era encara més silenci que el de la Plaça. Saltaven una dotzena però simulaven empentes com si no s'hi cabés. Als últims compassos, tots es van tirar a terra i la cua de cartró va passar veloç per sobre els seus caps.


Com que em sembla que els estadants d'aquella casa volen tranquil·litat, no diré cap nom. Només que entre els assistents hi havia, crec que en qualitat de convidat per algun tipus de veïnatge, el Juli Gendrau, alcalde de Berga. Va passar que, a mitja Patum, la nena que el Juli duia al coll va agafar el son i l'alcalde, en qualitat de pare, se la va endur a casa a dormir. Llavors una senyora gran va dir al meu costat: "Aquest alcalde m'agrada perquè té presència i es veu d'un tros lluny. I perquè de prop és amable i ben enraonat".


Salt de Maces de la Patum de la nit de Sant Joan a Vallcebre

19 de juny de 2008

Jiménez Losantos


El Pedraforca tapat, aquesta tarda, amb una clariana sobre Molers per on entrava, a punt de pondre's, el sol. Segurament que demà a primera hora els rajos solars directes tenyiran d'or els pollegons iniciant així el dia mentre la carcúndia episcopal espanyola farà revolts i més revolts sobre la COPE i la d'aquí, llevat dels comptadíssims, ens obsequiarà amb el més covard dels silencis.

8 de juny de 2008

La Banda del Memorial Ricard Cuadra i la Companyia Elèctrica Dharma


Actuació de la
Companyia Elèctrica Dharma i la Banda del Memorial Ricard Cuadra al
pavelló d'esports vell, aquest vespre. Direcció de Robert Agustina i Sergi Cuenca.

Les populars melodies de la Patum primer ensenyorides amb els arranjaments del mestre Lambert i després posades al dia amb el filtre de jazz-rock de la Dharma. Més moments de celebració que de silenci, una celebració que a l'última part, amb els Tirabols, ha fet vibrar el miler de berguedans transportant-los espiritualment a la Plaça. Llavors
a l'ambient s'ha esdevingut la catarsi que fa aflorar de manera visible tots els possibles conceptes abstractes que configuren l'ànima berguedana. Ho ha fet fins al punt que més d'un s'ha aixecat de la cadira, en acabar el concert, pensant que ja no són edats per empentes i xafades i en travessar la porta del pavelló ha comentat que els Tirabols d'aquest vespre s'han pogut saltar de meravella.
La Patum, el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar, segons encertada definició de mossèn Armengou. O teatre sagrat que, en paraules de Peter Brook, "no només mostra l'invisible, sinó que també ofereix les condicions que fan possible la seva percepció".


Dos enregistraments del concert d'aquest vespre